MONCABRER

Publicado: 16 octubre, 2012 en Sin categoría

13-10-2012

*DISTÀNCIA:64-67 KM, segons el punt d’inici dels participants.

*PARTICIPANTS:

-Xavi Blasco, alies “la màquina!”

-Rafa Gil, “el potro”

-Sergi Boluda, “Checho”

-Gustavo Juan, alies “aires de grandeza…”

El Montcabrer és la cima més alta de la serra Mariola. Està al terme de Cocentaina. Té 1390 (No 4.100, com deia Gustav), pel que és la tercera muntanya més alta d’Alacant. El seu nom ve de les cabres que portaven els pastors a pasturar allí antigament.

El passat dissabte 13 d’octubre de 2012, a les 7: 30 del matí (no sé a qui se li ocorreria este horari…), quan tot era fosc, vam quedar per a esta dura ruta. Van haver unes poques baixes, no sabem si per la duresa de la ruta, o per la matinada. Per cert, s’ha creat una plataforma: “Quedem a les 10!!!”

Ens vam enfilar cap a Aielo, i d’ahi a Agullent. Allí vam agafar un camí forestal, i pel camí dels carros, creuant la senda dels enginyers, una dura pujada de camí ple de pedres i clots. Al final de la pujada Xavi es va beure un tubet de vaselina (creiem que era per altra cosa…), vam reunir el grup i continuarem fins Agres. Allí vam fer una miniparadeta per donar-se anims (especialment Gusta, que no parava de fer crits de guerra: “Anem a per tú, Montcabreeer!!) i ahi es va començar la barbaritat… Cadascú al seu ritme, uns morint molt i altres més… ens vam enfrontar a unes rampes increïbles, que ens van fer patir. 6 km de pujada infernal, especialment els primers 3 ó 4, però tota molt dura…

Finalment Xavi, sobrat… va ser el primer en arribar a la casa del guarda. Després Rafa, encara que va tindre que parar 3 ó 4 vegades, perque el cor li anava a 160… i pensava que moria. Poc després Checho y Gustavo, en el sacro (que des d’ara direm Sacromonte) fet pols…

Xavi estava blau. No va poder esperar i quan arribà la resta ja portava mig entrepà. Rafa no parava de dir que primer alçar-se de nit i ara açò… que si volien que no tornara, que ho digueren. Checho callava, mentre bufava, i Gustav… Bo, estàvem al camp, tampoc és per a tant…

Les fotos eixiren un poc nuvolades, però les vistes valgueren la pena.

La tornada dura, sobretot perque el sacromonte continuava fet pols… Rafa se retrasava en les baixades, perque és un poreguita i la suspensió de la seua bici (que després d’esta ruta s’ha quedat totalment desajustada…) no és la millor; però el grup, com sempre és solidari, i això sí, com sempre el millor va ser el companyerisme i l’ambient…

Amunt Travessers!! i fins el pròxim dissabte.

RAFA GIL.

comentarios
  1. SERGI dice:

    PATIREM MOLT PERO ES FEREM EN ELL. I COM NO DISFRUTAREM MES QUE PATIREM.

  2. hanfry dice:

    Si senyor Montcabrer a per ell, i la muntanyeta vam conquistar, molt dura pero molt satisfactoria, bona ruta Rafa, amunt travessers….

  3. Javi Boluda dice:

    Rafa plis, no tornes a posar ‘Checho’; queda molt espanyol …. posa-li Sergi o Xexo.

    Per altra banda molt ben explicat Doctor,…. i si tu dius que per a tu va ser molt dura imagina’t per a mi, haguera mort allí mateix …. a mi m’aviseu quan feu Pla de Corrals que tinc curiositat de fer eixa ruta, ja sempre parleu d’ella i mai l’he fet ….

  4. Xavi dice:

    Amics, com sempre va ser un plaer patir el Montcabrer amb vosaltres.

    Molt bona ruta i millor cronica!!

    Amunt Travessers!!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s