AIELO – AGULLENT – AGRES -

Publicado: 13 abril, 2014 en Sin categoría

Aquesta setmana no hem fet com de costum, varem decidir eixir mitja hora més tart però facilitar les coses al nostre company Rafa però que podera vindré desde valencià. Així que em eixit a les 8.30h del mati per anar fins Aielo per recollir allí a Contre i a Toni.

De camí Aielo el nostre company Xavi ha tingut les molesties repetides al genoll per causa d’aixo ja la arribada fins Aielo ja ha sigut costos y per el be del seu genoll ha fet la valen decisió de saludar als ayeloners i tornar a casa per que la molèstia no anara a més.

Una volta estaem els tres, Rafa, Contre i Toni em eixit ja de ruta cap Agullent per la vía de servíci  amb un bon ritme però tranquils. Al arribar Agullent eixa tranquilitat ha desaparegut i hem començat a pujar cadascú al seu ritme, com no la lapierre sempre apretant, jejeje. Al arribar dalt hem parlat per anar Agres a esmorzar al mas del cipreret i ens a suposat un acert de meravella per el gran tracte i acollida que ens brinden sempre allí.

IMG_20140412_113752-2

Despres a la torna ens hem desviat per fer un tros de la senda dels ingeniers, però per tornar a eixir a la pista de Agullent i així fer volta ràpida per estar pronte a casa.

Com sempre un plaer disfrutar amb els companys de ciclisme a la muntanya.

 

TONI.

 

RUTA: Ermita de Sant Esteve, per la Balarma

DATA: 5 d’abril de 2014

 

*DISTÀNCIA: 50 KM

 

*PARTICIPANTS:

-Sergi Boluda, “XeXo”, germà de Boluman; “BoluXexo”, ex-presi i aspirant a presi.

-Toni, “l’estranger”, “el campió”, ex-corredor professional.

-Jorge Contreras, “Contre”,el desconectat (sense whatsap), el del sms d’ultim hora…

-Sergio, l’amic de Toni. Altre aieler, que està agafant la forma per ser un travesser…

-Gustavo, “el desterrat”, “aires de grandeza”, el geni del “tiritiritititi”. El presi.

-Rafa Gil, “el potro”, cap quadrat, que fa el que siga per estar cada dissabte…

 

*RUTA:

Esta setmana havíem estat planificant la ruta sense parar. Els mòbils treien fum. Xavi, lesionat del genoll, ens proposava fer una ruta sense contar que ell no estava, altres volien esperar-lo per fer una gran ruta… El cas és que va passar com quasi sempre. A última hora, un costipat de Xexo y una faringitis de Rafa va retocar la ruta fins fer que no es pareguera en res a la parlada entre setmana. Però… això sí, els travessers lluiten contra la malaltia i l’oratge damunt de la bici… I encara que en condicions no òptimes, 6 travessers s’enfilaren per les pistes de la Vall…

El paratge de Sant Esteve és el mirador més característic de la Vall d’Albaida des d’Ontinyent. Se pot contemplar tot el ponent de la Vall, i els termes veins de Villena i Caudet. En dies clars s’arriba a divisar inclús el mar Mediterrani. La muntanya està presidida per l’ermita de Sant Esteve, construÏda al segle XVII i restaurada l’any 1991.

A les 8 h vam quedar al carrer Escultor Benlliure, allí on mana Rosa la gata… Gustav, Xexo i Rafa. Els tres enfilarem camí d’Aielo, on ens esperaven 3 companys més.

Pujàrem el Campello en un aire que dificultava l’ascenció, però que no va fer tremolar als travessers. Després del campello, La Balarma i per pista cap a l’ermita de Sant Esteve. Allí grups d’excursionistes torraven embotit i a Gustav (qui anava a ser sino) li cauia la babeta de la fam… Foto de rigor, cap a la vall esta vegada.

722

La baixada, ràpida i fàcil. Vam parar al Bar El Tirador, un clàssic. Bo i bé de preu, el millor bar de la temporada passada. No va decebre. Inclús vam tastar les faves tendres acabades de collir d’uns veins de taula…

Després tornada per Aielo, cami de l’ermita i d’Aielo, fins el poble.

Una ruta agradable, calorosa i en bon rollo, com sempre…

Amunt Travessers!! i fins el pròxim dissabte.

Rafa Potro.

BENICADELL + SENDA MARGALLO

Publicado: 29 marzo, 2014 en Sin categoría

29-03-2014

HUI UN DIA GRIS I PLUJOS NO HA SEGUT PROU PER DETINDRE ELS QUATRE TRAVESSERS QUE TENIEN GANES DE CONQUISTAR EL BENICADELL I ELS SEUS VOLTANS. A  L’AVENTURA DE HUI ELS PROTAGONISTES EREM: XAVI, GUSTAVO, PACO I SERGI, HEM EIXIT A LES 8:00 COM DE COSTUM DIRECCIO MONTABERNER PER ENFILAR-MOS DIRECCIO EL CAMP DE MOTOCROS I D’ALLI A ATZENETA PER PUJAR PER LA PISTA DIRECCIO LA CASA JASLEN I LA FAMOSA CREU ON HEM PARAT PER FER-SE LA FOTO:

721

SENSE ENCANTAR-SE CONTINUEM JA QUE ESTAVA CAIGUENT ALGUNA GOTETA, FEM TOTA LA PISTA FINS LA CASA EL GUARDA. LES VISTES IGUAL DONA QUE FAÇA SOL QUE ESTIGA NUVOL SEMPRE SON MOLT XULES. UNA VEGADA AL FINAL DE LA PISTA AGAFEM LA SENDA MARGALLO QUE FEIA POC QUE L’HAVIEM FET PERO ENS VA AGRADAR TANT QUE VOLIEM REPETIR, I NO ENS HA DEFRAUDAT PER A RES, DESPRES HEM ANAT A ESMORTZAR A RAFOL DE SALEM AMB ELS CORRESPONETS XUPITOS(JAJAJA) DESPRES A SEGUT UN PASEIG PER TORNAR A CASA. HEM FET 48KM I COM SEMPRE EM DISFRUTAT MOLT.

SERGI.

Esta semana mos havíem proposat descobrir un nou tram de la senda de Enginyers, ja que pensavem que eixiríem prop de Fontanars.

A les 7:30 hem eixit desde on sempre direcció a Aielo on havíem quedat amb Toni, ja tots junts hem tirat cap a Ontinyent per a pujar per Ponce hasta la casa Rielo, i desde allí hem agarrat la senda de Enginyers en direcció a la Font de Ballester.

En arribar a la desviació per on es puja a la Font de Ballester nosaltres hem continuat recte per la senda de Enginyers i a partir d’açí ha començat la aventura.

La senda estreta amb pedra solta que mos obligava a extremar la precaució i el paratge de serra amb vistes espectaculars i cel ennuvolat, pasará a la historia travessera com a una de les millors per a alguns componenets i una de les mes odiades per a altres, ja que amb la pedra banyada per la pluja de la nit anterior la senda ha estat perillosa en alguns trams.

La senda mos ha tret al camí per on habitualmet anem a Gamellons, concretament abans de pujar el xicotet portet, així que hem decidit pujar-lo i esmortzar en el paratge de la Font de Gamellons.

IMG_20140322_144916

Per a l’esmortzar cada component ha col.laborat com ha pogut, i hem fet una bona sentada on no ha faltat el vi, cacaus, un bon plat de ceba, olives,… i per a rematar un parell de xupitos de mistela.

IMG_20140322_144759

En acabar de esmortzar mos hem fet la foto en la font i hem tirat cap a casa per la senda dels Jabalins. Es veu que la nit de abans havía plogut molt i mos hem ficat de fang hasta les celles.

2

Per fí hem arribat al Fuset i desde allí cap a casa ha segut un paseig, encara que anavem sense encantar-se ja que estava xispetjant.

Hem fet uns 70kms i hem descobert una nova alternativa per a arribar a Gamellons.

Xavi

Una semana mes La Penya Cicloturista Per les Travesses de Olleria es disposa a fer la seua ruta semanal, com tots els dissaptes desde el nostre lloc d´encontre en la coxera de “Xavi” eixim 7 travessers en ganes de disfrutar del nostre esport favorit, la bici de Muntanya, en esta ruta ens acompanya un nou amic, Xema i tambe ens acompanya el nostre president Gusta que despres de 2 mesos de inactivitat perque ha sigut pare torna a eixir amb nosaltres.

Ens disposem a eixir despres de posar apunt les “maquines” i de que Xavi ens ensenye la seua xaqueta Windstopper nova i Gusta el seu móvil nou, eixim direccio a Ayelo per la via de servici per enllaçar en la via de servici parale-la a la autovía direccio a Agullent, per el polígono pujem direccio al Fornet de la neu en busca de la senda de enginyers, una pena el incendi que va cremar tota esta part perque era fabulosa, agarrem la senda exigent pero divertida per bordejar Agullent.

enginyers1

 

Crusem per la costera blanca i seguim la senda hasta que ix a la pista del Torrater en direccio a la Font del Patge, les vistes son espectaculars, el temps inmillorable i anem a un bon ritme, continuem la baixa per la Font del Patge hasta Atzeneta.

patge1

 

En Atzaneta parem per esmortzar ja que la gana apretava, en principi voliem aplegar hasta Carricola pero per l´hora vam decidir parar en el Chelys com de costum, allí en la terraseta comentant lo que haviem fet de ruta i lo que quedaba, ja que despres de llevar-se roba i esmorzar quedava pujar per Ombria del Benicadell en busca del desvio que va al Castell de Carricola, pasant el Castell a ma Esquerra baixem per “LA senda del ull”

carricola1

 

Esta senda batejada aixi per mosatros que dona a una lona en un ull dibuixat molt curiosa de vore, ja desde Carricola un poc de carretera i per el cami hasta Belgida i Montaverner, per el Poligono i via de servici en un tres i no res en casa, 50 km de bona ruta i molt bona compañía. Amunt Travessers

Gusta

RUTA:  Villalonga

DATA: 8 de Març de 2014

DISTÀNCIA: 90-107 km, segons punt d’eixida

PARTICIPANTS:

-Sergio Boluda, “Xexo”,  el president en funcions.

-Xavi Blasco, “la màquina”, “el bouet”, “el número 1”

-Paco Boluda, “un home tranquil”, “el millor company”

-Toni Ordóñez, “l’estranger”, el que va fer 14 km més que la majoria. Pundonor…

-Rafa Gil, “el potro”, el metge de l’equip.

 

RUTA:

 

Este  dissabte vam fer una ruta mítica, que els travessers fan aproximadamente una volta a l’any.

Vam quedar més mati de l’habitual, però la distància requeria d’això.  A les 7:30 estàvem tots en la cotxera. La nit anterior Rafa i Xavi havien estat posant a punt les seues Lapierres, amb algun inconvenient, però finalment el bouet va posar les dos màquines a punt…

Vam eixir cap a Montaverner, i com sempre Xexo marcava ritme ràpid, perque les seues madalenes estan suplementades. Després cap a Beniatjar i pujarem el Benicadell, fins el punt on es desviàrem cap a la Safor, per una baixada de pedra. Després la famosa ruta del riu Serpis, pista en pedra, però agradable, amb els famosos tunels, lluint llinternes i disfrutant del paisatge, preciós.

714

Inclús vam tindre temps d’espentar el cotxe a uns castellans que sel’s va ocórrer clavar-se per les pedres amb el cotxe i s’havien quedat atascats. Una espenteta dels travessers i el cotxe va eixir!!!

L’esmorçar en Villalonga molt ben servit… Bocates bons i companyia agradable, trobant a faltar als que no estaven.

La tornada més per cami asfaltat i ocasionalment de terra, però sense quasi cotxes, molt bona ruta triada de nou, per arribar a casa abans de les dos, encara que havíem fet molts km.

Amunt Travessers!!! Ruta espectacular. Fins el pròxim dissabte

 

Rafa Potro

 

La Calderona

Publicado: 2 marzo, 2014 en Sin categoría

Hui hem tornat a fer ruta dominguera, esta vegada hem eixit Il doctore Rafael “el Potro” i Xavi. Feia temps que teníem en ment fer una ruta per La Calderona i esta semana decidirem que era el moment.

A les 8:30 ixc cap a Valencia amb la bicicleta carregada en el cotxe per a trovar-me amb el Potro i a les 9:30 eixiem desde Valencia cap a La Calderona.

Haviem preparat una ruta circular de uns 40kms, la ruta començava a l’aparcament que n´hi ha prop de la Cartuja de Porta Coeli, així que en arrivar descarreguem les bicis, les preparem i mos fiquem en marxa dirección a la Font de la Gota.

foto 1

A continuación hem seguit pujant per la pista forestal disfrutant de les vistes i el paisatge. Els primers 12kms han segut tots de pujada amb alguns trams amb molta pedra solta que mos han fet suar de valent. Hem fet una xicoteta parada per a menjar-se unes mandarines gentileza del Potro i a continuación hem continuat pujant per la pista hasta coronar.

IMG_4116IMG_4117

La resta de kilómetres han segut un paseig ja que prácticamente hasta el final hem anat cap avall. A mitjan ruta la batería del mobil mos s’ha acabat, pero preguntant hem anat pasant per el diversos punts de la ruta que teníem marcats, com la Font del Poll, la Font de Potrillos i Serra.

Baixant per la pista cap a Serra la Lapierre a patit un xicotet percanç ja que a trencat el cable del canvi i Xavi a tingut que acabar la ruta sempre amb el piño xicotet tirant de cama i de renyons.

En arribar a l’aparcament com que no teníem prou hem pujat hasta la Cartuja per a fer-se la foto, pero com estava tancada mos la hem tingut que fer desde fora.

foto 4

La ruta ha estat espectacular i el día també mos a acompanyat. Finalmente hem fet uns 38kms i hem disfrutat de les vistes inmenses i del paistge de pi i carrasques. El primer tram de la ruta ha segut exigent i el segón tram molt divertit, axi es que la Calderona ha complit de sobra amb les nostres espectatives.

Xavi

1-03-2014

ESTA SETMANA VOLIEM FER LES DOS CARES DEL BENICADELL, PERO VOLIEM PROBAR UNA VARIANT A VORE COM ES QUEDAVA. BE EIXIM SIS TRAVESSERS: J.CONTRERAS, TONI, PACO, XAVI, AGUSTI I SERGI. DIRECCIO ATZENETA PER PUjAR PER LA PART DE LA COVALTA, UNA VEGADA FET EIXE TRAM DIRECCIO A TURBALLOS PER CONTINUAR A GAIANES I D’ALLI FINS A BENIARRES ON PAREM PER ESMORTZAR UN MEREIXCUT ENRTEPA. DESPRES D’ESMORTZAR , ANTES DE CONTINUAR ES FEM LA FOTO COM DE COSTUM:

713

ES POSEM EN MARXA , JA QUE ENS VENIA UN TROS PROU DUR I EN LA PANXA PLENA ENCARA COSTA UN POC MES. PUJEM CADASCU AL SEU RITME I UNA VEGADA DALT ES DEIXEM CAURE PER LA PISTA QUE PUJA AL BENICADELL FINS APLEGAR A BENIATGAR, DESPRES XARRANT XARRANT EN UN RATO JA ESTAVEM EN EL POBLE. AL FINAL HEM FET 65KM, L’UNIC QUE ENS HA FOTUT UN POC HA SEGUT  EL VENT QUE BUFAVA FORTET, PER LO DEMES  “ESPECTACULAR”.

SERGI.

RUTA DOMINGUERA

Publicado: 26 febrero, 2014 en Sin categoría

RUTA: Enguera.

DATA: 23 de Febrer de 2014

 

*DISTÀNCIA: 50 KM

 

*PARTICIPANTS:

- Gustavo, “el pare de família”, el nou president, antic “Aires de grandeza”

-Agustí, “el mamut que barrita”

-Rafa Gil, “el potro”, l’enemic de les pedres.

 

*RUTA:

Estos tres travessers no havíem pogut eixir el dissabte per compromisos diversos: posar paquets i donar biberons, congressos o conduir el camió. Així que, vam quedar diumenge per anar agarrant la forma perduda en les últimes setmanes de faena, oposicions o embaraç…

Vam començar a les 9 del matí. Molt millor. Ja era de dia i no feia tan de fred. Agustí replegà a Rafa en caputxins i els dos junts, per la gaveta i el port, arribarem fins el plà de Canals on vam replegar a Gustav, que duia la seua Orbea, com si fora nova…

Des d’allí, i per uns camins que només el gps de Gusta sap on estan, vam aparéixer cap a L’Alcudia. Un camí molt xulo, en mig de tarongers i un poc de serra, i sense cap cotxe. Després vam tindre 1 km de senda plena de pedra, que a Rafa li van paréixer 25… i vam arribar baix el castell de Montesa. Des d’allí per pista forestal, vam empalmar en l’altra pista que ve del castell i xino-xano cadascú al seu ritme fins l’alt.

Després Enguera, passant abans pel castell.

IMG-20140226-WA0004

El castell d’Enguera, està prop del nucli urbà del municipi del mateix nom, a la comarca de La Canal de Navarrés, de la província de València i està declarat bé d’interès cultural des del 27 d’agost 2001.

Història

El castell pot considerar-se d’origen musulmà, possiblement construït entre els segles XI i XII. És en esta època quan es configura l’actual població i les nombroses alqueries que d’ella depenen. A més en este moment Énguera va aconseguir certa rellevància, concretament durant un curt període del segle XII en el qual va ser capital comarcal d’un regne taifal que abastava fins a Dénia, donant-li gran importància en esta zona estratègica.

Després de la Reconquesta les tropes castellanes al comandament de Pedro Núñez de Guzmán van prendre el castell, duent a terme una reforma per al seu aprofitament. La seua situació fronterera, va tindre sempre una gran importància estratègica, per que es va mantindre en ús fins la seua demolició en 1365, ordenada per Pere IV d’Aragó, per evitar que pogués ser utilitzat per les tropes castellanes durant les Guerres de la Unió. Més tard, un terratrèmol a 1748 va fer que el seu estat quedara en ruïnes, tal com ha arribat a l’actualitat.

Descripció

S’aprecien diferents trams de muralles que delimiten un doble recinte. L’inferior, de planta poligonal irregular, conserva nombroses restes islàmics i forma un antemur als peus del castell principal. La major part del recinte inferior s’adapta al terreny, i encara es poden veure unes torres de planta rectangular, que es troben prou danyades, així com alguna defensa inferior prèvia, encara més danyada. El recinte principal és rectangular i se situa al cim de la muntanya, presentant restes de murs i torres angulars, que semblen de l’època cristiana, manufacturats en calç i cant, destacant al sud una torre avançada amb sageteres. En aquesta zona hi ha un bastió amb dos torres.

Al castell, en les restes d’una catapulta, ens vam fer les fotos.

IMG-20140226-WA0005

Des d’ahí fins a Enguera, tot baixada. En Enguera refresc, per mantindre la línia, i per carretera, fins l’Alcudia, Canals, on es va quedar Gustavo, i la resta el port, poc a poc, i Olleria.

Acoplant-se als horaris. Gran ruta i gran companyia.

Amunt travessers

 

Rafa Potro.

 

Les Caves – Bocairent

Publicado: 22 febrero, 2014 en Sin categoría

A mitjan de semana decidirem pujar a Les Caves del Montcabrer, feia temps que no feiem esta ruta i estavem tots amb moltes ganes.

A les 7:30 Sergi i Xavi hem eixit cap a Aielo per trovar-mos amb Toni i Contreras. Desde allí hem tirat cap a Agres per Agullent i la baixà dels carros, i hem pujat per la pista que va al Montcabrer hasta Les Caves, cumplint de esta manera amb l’objectiu.

IMG_41071

Hem esmortzat allí dalt mateix, en acabar hem ficat la nostra bandera i hem decidit baixar a Bocairent per la pista que porta al camping. En arribar a Bocairent com que feia un fred que pelava hem decidit parar en el Bar La Rotonda per a fer-se un cafenet i un herbero, i ja un poc mes calentets hem tirat cap a casa per Ontinyent.

Hui a eixit un día fresquet, ideal per a rodar i disfrutar de la serra. Hem fet uns 75kms i hem pujat per una de les nostres pistes mítiques.

Xavi