Esta setmana , com marcava calor, vam decidir fer una volteta light, per esmorzar propet del poble i així tornar prompte a casa.
A les 7:30, en el lloc de costum Xavi, Miquel, Edgar, Sergio i Paco eixim de l’Olleria en direcció al port, on anirem per el port vell a buscar el carril bici, on anirem per caminets fins a buscar el barranc del primer germà, on farem un tram de senda que férem el dia de la BTT de Canals.
Una volta baix, creuem l’autovia i ens desviem a la dreta, seguint el trak de la BTT de Canals, en direcció cap als bancals de tarongers, on ens esperen un parell de costeres. Arriba la primera sorpresa del dia…una de les costeres estava plena de llenya de taronger…ens toca posar el peu a terra… Arribem dalt, i segon sorpresa, havia una porta que tancaven els bancals, així que ens toca bordejar la tanca fins arribar a un mur, on baixem i passem les bicis a mode de cadena.
Una volta estem tots dalt, continuem per el camí fins al casa Sanchis, on bordejant els bancals anem per la sendeta que ens baixa al Barranc de Caturla. Comença la diversió!!! Acabem la senda i anem direcció al Barranc de Quadrado, on per caminets anem direcció al Merendero Pedro, i a la Cova Negra, on han tallat un tram de camí pero hi ha una senda que bordeja el tancat.
Ens reagrupem i anem per la senda del Estret de les Aigües en direcció a Bellus, on esmorzem al baret de sempre, hui un poc mes ple del normal.
Ja amb el depòsit ple, anem per el camí de l’Olleria i per sendetes al Salido, on anem en direcció a l’Olleria per camins i sendetes que fem el dia del xupaxup.
35 km amb un oratge de luxe, i com sempre, bona companyia
Edgar
Esta setmana , encara que adelantant el calendari de rutes, havíem planejat la ruta per excel·lència dels Travessers, la mes llarga i la mes multitudinària del grup, tocava Olleria-Valencia, però amb una variant que Edgar havia trobat que ens duia per El palmar fins Valencia.
Després d’una setmana de nervis i de planejar la ruta, el dinar i l’esmorzar, al fi va arribar el dia. Diumenge a les 7 del mati eixim al lloc de costum el primer peloto Travesser en direcció al port de Canals, on baixaríem a buscar als companys de la Penya el Bac de Canals.
Baixant el port Joan te una averia i trenca 4 radis de la bici….mala sort….nomes eixir ja tenim una baixa… Ens despedim i anem al cruse del carril bici, on ens esperen els nostres companys de Canals per a eixir tots junts en direcció a Novetle per el carril bici.
Creuem Novetle i entrem a Xativa, on per el casc antic ens dirigim a la Font dels 25 xorros, per buscar la carretera de Manuel. Ens posem en filereta i fem un tram de carretera amb alguns companys de la Forca de Canals fins l’entrada de Manuel, on creuem el poble amb algun contratemps, per a buscar el camí que va paral·lel a la via , que ens dura a la Pobla Llarga.
Ací, Edgar ens diu que te un tram sorpresa per a nosaltres…que por…. Creuem el pont de la via i ens dirigim per una carretereta cap als bancals de tarongers, on anirem uns 4km per adoquins al mes pur estil Paris-Roubaix fins Carcaixent.
Arribem a Carcaixent, i per el carril bici, a Alzira. Son les 9:30 i la gent ja va tenint gana, així que ens apresurem en pujar cap a l’ermita de Santa Maria de Bonaire, on per el Camí vell de Corbera, eixim a la carretera de Alzira-Corbera, i anem cap al bar a agarrar forces per als kilòmetres finals.
Esmorzem en Corbera….i qui diu esmorzar diu acabar-se el menjar del poble….
I Gustavo, com sempre, repetint…
Despres de pegarse tal homenatge, ens despedim dels nostres companys d’El Bac, que s’en van a Canals per la costa, i nosaltres, a Valencia.
Ens posem en marxa cap a Polinyà del Xúquer, on per el Camí de Riola, entre bancals de taronger anirem a Riola, on creuem el Xúquer per un bonic i estret pont blau, i arribem a Sueca.
Ens agrupem, peguem un traguet d’aigua i creuem Sueca per la carretera de Mareny de barraquetes fins una creu, on agafem el camí que va al paratge de la Muntanyeta de Sants, un xicotet turo enmig de l’immens pla de l’albufera.
Entre bancals d’arròs i sèquies amb multitud d’aus (ànecs, agrons, garses…) arribem a El palmar, on parem a agrupar-se i anar tots junts per l’estreta carretera fins les comportes de l’albufera, on parem a fer-se la foto de grup….nosaltres, i tots els turistes que havien al moll… jajaja
A continuació, fem un tram de carretera i ens dirigim cap a la platja, on busquem el carril bici de la platja, que ens du per la devesa i les platges del Saler i Pinedo, un tram 100% recomanable, però molt freqüentat per ciclistes, famílies i xiquets…cal anar amb conte, el carril es per a tots.
Finalment arribem al nostre desti…Valencia!!! on ens esperen Maria Jose i Javi amb el cartell de «Benvinguts Travessers». Anem cap a la Ciutat de les Arts i les Ciencies on ens fem la foto de grup amb el cartell
A continuació, anem per el carril bici del llit del riu Túria fins les Torres de Serrans, on anem cap al bar a dinar, que amb 100km a les cames ja hi ha gana.
Després del dinarot, amb gintonic i mistela, anem cap a l’estació, on agafem el tren fins Montaverner,i Edgar a Albaida, per anar ja cap a casa.
110 km amb bona companyia, bona ruta i bon guia, que ens va dur fins valència amb l’ajuda d’un paper
EDGAR
Esta setmana, ja que erem un bon grupet, i teníem ja entre les notres files a Xavi, els travessers havíem decidit fer Font del Baladre, amb un tram de sendes que Edgar ens havia investigat.
A les 7:30 al lloc de costum; Xavi, Rafa, Xexo, Gusta i Miquel ixen en direcció Aielo, on Toni els espera a les 8. Una volta tots junts, anem direcció Agullent, on ens espera Edgar en el poliesportiu. Tots reunits, eixim per la pista forestal cap al «Tourmalet», on una volta dalt, fem un tramet de la Senda d’Enginyers fins el cruse, on anem cap al Mas dels Carros.
Ens desviem a la dreta, i baixem per el camí cap a l’estació d’Agres, on agafem la via verda…no sense abans Edgar macar-se un recte, clavar-se dins d’un bancal ple de fang i tindre que cridar a la grua per rescatar-lo…….
Una volta fora del fang i després de parar de riure, ens dirigim per la via verda en direcció a Muro, on uns 2km mes avant, agafem el desvio que ens du a la carretera Muro-Bocairent, que ens salva el barranc (El pont de la via esta tallat). Fem uns 600m de carretera i ens desviem per una costera empinada a l’esquerra que ens torna a dur per la via, i continuem direcció a Muro.
Uns 2km mes avant, en arribar a una font, Edgar ens diu que te unes sendes preparades, per el que ens desviem a la dreta uns metres, i just abans del pont que creua la via, ens desviem a l’esquerra, on per una senda rapida i sense pedres, anem paral·lels a la via entre pins i casetes. Comença la diversió!. Tornem a incorporar-se a la via, i uns metres mes avant ens tornem a desviar cap a la dreta per fer un altre tram de senda rapida.
Tornem a eixir a la via, i ara ens dirigim altra volta a la carretera Muro-Bocairent, aquesta volta en direcció Agres, on fem uns 500m de carretera fins el cartell del cruse a la Font del Baladre, ens dirigim a la dreta, on baixem al riu per fer-se la foto.
Per fi toca la senda per la que hem vingut, la senda de la Font del Baladre. Es una senda que va serpentejant el barranc del Riu Agres uns 4,4km, amb un tram entre canyes i vegetació molt bonic, i la senda pràcticament sense pedres, cosa que ha encantat a tots.
Una volta arribem al final, ens dirigim cap al bar cabeza a esmorzar, on plenem el depòsit, i a seguir.
A continuació ens dirigim cap a Setla de Nuñez; pedania de Muro, on per un camí entre oliveres anem cap al port d’Albaida, on poc a poc pujem al ritmet. Una volta dalt, decidim baixar per l’autovia en filereta, com els professionals a una contrarellotge, fins atzeneta, on anirem per camins cap al camp de cross, i després per el camí Gandia, cap a Bufali, on Edgar i Toni es despedixen per tornar a casa, i els altres Travessers, cap a Montaverner i finalment Olleria.
62 km amb sendes noves, un rescat amb fang i, com sempre, bona companyia.
EDGAR
Aquesta setmana, els Travessers havíem decidit fer les sendes de les Salines de Manuel, ja que l’ultima volta que vam anar va ser fa 3 anys, segons ens va dir Gus (Edgar encara no venia amb nosaltres) i esmorzar en El Genovès.
A les 8 al lloc de costum; Gus , Xexo i Edgar es dirigeixen per el camí de caputxins a enfilar el port de l’Olleria, on baixarem a Canals. Una volta açi, Gus ens du per unes sendes d’Aiacor, on per camins creuem l’autovia i la via del tren, direcció a Valles. Entre tarongers i sèquies anem a La Granja de la Costera, on anem per camins cap a Rotgla i Corbera, per finalment, arribar a La Llosa de Ranes.
I en tant de planejar….ara toca pujar. Ens dirigim per el camí de l’Ermita de Santa Ana, una pujada d’asfalt no molt dura al principi, pero un poc pesada al haver fet abans d’arribar 24 KM planets.
Una volta arribem al cruze, anem per un camí entre bancals fins un barranc…comencem amb les sendes de les Salines de Manuel. Ens trobem als Perdigons de Canals, i anem darrere d’ells; ja que anem a fer la mateixa ruta. Enxufem la camara de Gus i a baixar !
Després de fer 4Km de sendes, arribem a Manuel. Com era hora d’esmorzar, decidim buscar un bar….pero no el trobem…mira que es xicotet el poble, i res!. Decidim anar per el Camí de Santiago del Llevant i esmorzar al bar Sole de Genoves; i aixo ferem. Ens dirigim a les Afores de Manuel i enfilem el tram del Cami de Santiago que unix Manuel i Genoves, aixi podriem dir que hem fet un tram de «El Camino».
Una volta a Genoves, ens trobem al bar als companys de Cap Amunt, i ens demanem per esmorzar els famosos bocates XXL…sobren les paraules….
Després de molt d’esforç per menjar-se tal barbaritat, i mes plens que un tren en Falles, anem com podem per el camí d’Alboi cap al Estret de les Aigües, on anirem direcció Bellus, i per camins a l’Olleria. Uns metres mes avant ens trobem a Xavi passejant amb Maria, on aprofitem per xarrar un poc i que ens baixe l’esmorzar…que encara el tenim a la gola… Pujem tranquilets per el camí fins el poliesportiu, on ens despedim fins la setmana que ve.
57 Km amb un tram del Cami de Santiago, i un esmorzar XXL
Edgar
Olleria – Montesa – Font d’Espanya
Esta setmana, a pesar de que l’oratge marcava vent, els travessers havíem decidit fer una ruta que Gus ens havia preparat per Montesa, i la pujada a la Font d’Espanya a Vallada.
A les 8 al lloc de costum; Gusta, Paco, Edgar, i Agustí amb la seua bici remodelada, ens dirigim cap al port per una sendeta que ens du fins el bar. Una volta tots dalt, baixem per el port i ens dirigim per camins entre bancals de tarongers cap a Montesa, amb l’aire de cara tot el tram… Una volta ací, per mes bancals ens dirigim a Vallada, amb algun que altre despist entre tant de camí…i decidim anar directe a esmorzar.
Baixem per camins direcció a l’autovia, on en l’entrada del poble, Gus xafa un vidre i talla la coberta….pareixia una font!!!. Parem al bar a esmorzar i reparar la roda, ens fem una mistela i a rodar.
Una volta esmorzats , ara toca pujar…i menuda pujadeta… Ens dirigim per el passeig de les ermites , per una pista asfaltada cap a la Font d’Espanya, on ens espera una pujada d’uns 2,7 km amb un pendent mig del 11%…i després d’esmorzar… Pujem al ritmet, i amb l’aire a favor, i una volta dalt parem per a fer-se la foto i xarrar amb el guarda forestal.
Peguem un traguet d’aigua, i a seguir. Continuem la pista forestal de la Font d’Espanya, on entre pins i matolls, i mes avant entre bancals llaurats, ens dirigim cap al campello, per agafar la carretera Aielo-Moixent , per on baixem gracies al aire sense pedalejar, a Aielo.
Una volta baix, anem per el camí de Cairent en direcció a l’Olleria, on ens despedim fins la setmana que ve.
55 km mes, que com va dir Gus, ni l’aire ha pogut amb els Travessers !!!
EDGAR
Volta del diumenge 28 de febrer; hui les fotos son escases, i com anem cami de la.Setmana Santa, els tocaba esmorzar sardina sala, amb pimentons i ou fregit, tot fet per la nostra amiga Consuelo del Bar La Cuxa de Beniganim. Hem.eixit de.Canals algo passades les 8 del mati, José Victor Alventosa, Toni Pla, i jo, mirant al cel , per vorer.quina sorpresa ens esperaria, nubols, sol, aire, plutja??? Ja vorem!!!
Agarrem cami port de L’Olleria, on ens esperaba l’amic Gustavo Juan Mompo amb dos companys mes dels Travessers, Rafa i Edgar, tenia moltes ganes de coneixer.los. Aplegue dalt, soletes, ens reagrupen i continuen. Agarrem cami del Salido, Bellus, i sendes del riu, fem.els tobogans, crucem la via del tren, fins aplegar als camins que ens porten a la pujada de l’ermitanyo, Romagueda. Ens crucen en part de la Penya El Bac, ells cap a baix i nosaltres cap amunt. Pugem al deposit, ja amb ganes d’ esmorzar.
Uns amb el plat.que vos he pressentat i altres ens fem bocata, jo crec que Consuelo me veu prima, i cada vegada m’el fa mes gran, tortilleta de carxofes, ummmmm!!! Deliciosa!!! Acabem.fent.mos xupito d’Herberet. Eixim.calentets i prenguem cami pel pantano de Bellus. Fem pobles com, Alfarrasi, Montaverner i altres que no recorde el nom, i apareguem de nou a l’Olleria, on ens despedim dels nostres nous amics. Nosaltres continuem pujant cap el port de l’Olleria, vigilant uns nubols que no ens agraden, aire en contra, i pujant, pujant. Alguna gota ens pilla, pero no tantes com les que han caigut quan hem aplegat a Canals. Volta entretinguda de cuasi 60 kms, divertida, entretinguda i com sempre amb molt bona companyia. Fins proper diumenge i encantada d’haber conegut a dos Travessers.
20-02-2016
Esta setmana tocava una de les rutes estrella del nostre repertori, la senda del iaio de Sumacarcer i esmorzar sepionet a la planxa al Bar Ricardo.
A les 8 al lloc de costum; Xexo, Paco, Rafa i Vicent ixen de l’Olleria en direcció al port per a buscar a Toni, que ve d’Aielo, per anar tots junts a Canals, on els esperen Edgar i Gus en el poliesportiu. Una volta tots reunits, xarrant xarrant anem per camins i sendetes cap al barranc de la Sal,baixem per una senda i Edgar,al crit de «mireumeeee mireumeeeee» baixa una senda amb pedres damunt la bici, amb la sorpresa de tots els presents…. MILACREEEE per fi ha descobert el baixar com un travesser com deu mana !!!!
Després d’aquest fet sense precedents, creuem el riu i anem direcció Anna, on per el gorg catalan anem per camins entre bancals d’ametlers, al cruse de la carretera Navarres-Sumacarcer, on continuem per una pista forestal uns 2km fins un cartell de PR que posa «senda de la costa»; per a nosaltres senda del iaio. Ara ve lo bo.
Ara comença la senda per la que hem vingut…. la senda del iaio es una de les mes boniques de Sumacarcer. Es una senda d’uns 2km que va paral·lela al barranc de la Mare, amb una part tècnica als primers 100 metres (ja que te uns escalons molt empinats soles transitables per experts baixadors) i els últims 50m (es una baixada empinada amb pedra solta) llevat d’aquests trams, la senda es totalment ciclable i , tot s’ha de dir, molt bonica, ja que pràcticament circula entre pins, cosa envejable per aquesta zona per desgracia.
Una volta tots baix, i parlant de coses bones, ara ve la recompensa de vindre fins ací…el famós sepionet del Bar Ricardo !!!! Arribem i esta el bar ple….menos mal que Gus havia tocat per a reservar taula…. Ens pegem la fartera,amb el sepionet i capella per esmorsar , brindem amb herbero de Vicent per el cumpleaños d’Edgar, i a seguir.
En filereta d’un com si fora d’una etapa de contrarellotge, anem per carretera direcció Sellent, on pujem per la cantera direcció a Rotgla, on Rafa es queda al taller de Blai per arreglar la bici. Ens despedim de Rafa, i tots junts anem cap a Canals, on deixarem a Gus i Edgar.
Ens despedim dels travessers, i Xexo, Paco, Toni i Rafa pujen el port en direcció l’Olleria, i Toni cap Aielo. 65 km amb sendes, esmorsarots, xupitos….. i milacres.
Edgar
Enginyers i senda de la Font del Patge
Esta setmana, com érem pocs i no sabíem on anar, havíem decidit anar a fer enginyers desde el cementeri d’Ontinyent fins el port d’Albaida, una senda que encara que la férem tots els caps de setmana, ens seguiria agradant.
A les 8 en el lloc de costum a l’Olleria, Gus i Xexo ixen direcció Aielo per arreplegar a Toni, on després per camins anirien a Ontinyent on Edgar els esperava a les 9:15 en el tirador. Una volta tots reunits els 4 porquets, ens dirigim per el carril bici cap a l’estació, on pujem fins el cementeri d’Ontinyent , i després la senda d’Enginyers. L’oratge estava nuvolat, per el que les pedres estaven banyades i s’esvarava; pero millor, així milloraríem la tècnica en bici…. jaja. En arribar al encreuament de la font maciana ens fem foto i a seguir.
Continuem per la senda d’Enginyers fins la caseta dels caçadors d’Agullent, on farem un tram de pista fins la senda del Cuco, on pujem un tram de senda fins la pista forestal, i anem direcció al Mas dels Carros. Una volta açi baixem per la senda del Mas dels Carros fins el cruse que es troba a 1km, on girem a la dreta per la senda de la Font del Patge; una senda molt divertida al últim tram i amb un tobogan al final.
En acabar aquest tram, Edgar ens diu que te una senda mes per a nosaltres, i encara que eren les 10:15 i teníem fam, vam decidir fer. Ens dirigim per la pista forestal a l’encreuament de l’antiga carretera, on per la senda del Barranc del Naixement, anirem a buscar la sèquia del Port; on per una senda nova anem paral·lels a la sèquia per l’antic convent de santa Ana, i uns metres mes avant, el moli i la font de Sant Lluis Beltran. Baixem per uns escalons i en arribar a la carretera, ens dirigim a Atzeneta a esmorzar.
Ja amb la panxa plena, ens dirigim a Albaida, on deixem a Edgar en l’antiga estació, i la resta dels companys , Toni per el camp de cross a Aielo; i Gus i Xexo a l’Olleria. 55 km amb bona companyia i bones sendes que mai ens defrauden.
EDGAR
Esta setmana, Edgar ens havia preparat una ruta per el paratge de la font del Baladre, a Muro d’Alcoi , on faríem una senda que Gus tenia ganes de fer.
A les 8 en el lloc de costum; Gus , Paco i Rafa ixen de l’Olleria direcció al poliesportiu d’Agullent, on havien quedat en Edgar a les 9:15. Ja tots reunits , xarrem amb els de Cap Amunt, que ens diuen que van a Alfafara, i pujem per el tourmalet cap a la pista del Torrater. Una volta tots, ens despedim dels companys de Cap Amunt , ens fem la foto, i a seguir.
Ens dirigim per la pista cap al Mas dels Carros , on baixarem fins l’estació d’Agres per on agafem la via verda fins el pont del Riu Agres, on baixem a la carretera Muro-Bocairent per fer un tram de 3,5km de carretera fins l’entrador del paratge de la font del Baladre.
Ara comencen les sendes… .Gus enxufa la càmera, i cap avall. Es una senda que va serpentejant el barranc uns 4,4km paral·lela al riu Agres, entre canyes i xops (la proxima volta anirem en primavera o tardor, ja que al ser un lloc de ribera, sera mes bonic voreu colorit) i pràcticament sense pedres; cosa que va encantar a Rafa i Paco….inclús a Gustavo.
Una volta arribem al final de la senda, en el pont de la carretera Muro-l’Orxa que esta poc abans de Setla de Nunyes, anem direcció Muro per trobar un bar on esmorzar.
Ens fem el cafenet, ens posem el casc i a seguir. Ens dirigim per dins de Muro per la antiga nacional en direcció a la venta el ventorrillo, per pujar el port d’Albaida per la via de servici, i una volta dalt, per la cantera i el barranc del riu Albaida, a la redona de atzeneta. Anem en Edgar fins l’estació d’Albaida, on ens deixa per anar a casa, i els travessers per el camp de cross i camins, a l’Olleria. 62km amb una senda nova…que casi segur mes avant repetirem.
EDGAR
PENYA CICLOTURISTA PER LES TRAVESSES 