14-03-15 OLLERIA-ESTUBENY

Publicado: 16 marzo, 2015 en Sin categoría

Esta semana com teniem pendent de fer la volta de Estubeny que semanes arrere no vam fer per la pluja, era hora de recuperarla, la cosa no anava a pintar molt millor i les previsions eren de aigua tame… quedarem en el lloc de costum, Checho-Paco-Edgar-Potro i el tros de bacon Agusti que ja fea temps que no venia perque estava a dieta… enfilaren per la Gaveta direccio al Port aon estaven esperant-los els xiquets de Aielo, Juanra i Vicent, ja sols quedava baixar el port aon el presi Gusta ja havia pujat i baixat a la creueta dos voltes esperant als travessers lentos estos.

Ja en grup de 8 i amb uns nuvols amenasaors, enfilem per darrere del cuartel de la Guardia Civil de Canals, a buscar el cami del camp de futbol i per el Ponto anem a buscar Alcudia de Crespins, crusem per dins del poble a buscar la carretera que va al polígono, el crusem hasta el final a buscar els bancals pedregosos i la costera que ens porta casi al camp de tir, pujant esta costera comensa a ploure i a caure pedra i conseguim refugiar-mos en una caseta okupa uns 15 minuts a que parara un poc de ploure i de granizar.

REFUGI

CAMI 1

CAMI 2

 

En vore que amainava un poquet pujem hasta el cruse del camp de Tir i enfilem direccio a la carretera que va a Anna per diversos trossos de pista de baixada molt xula, crusem la carretera i per la part dreta anem pujant unes sendetes de barranc, ens trovem algun tramo vallat que no estava antes, el tros de bacon amb el seu olfato porcino trova un cami que bordeja la valla i els demes que som mes burros pasem per dalt, ens desviem a la dreta per baixar a buscar una senda que pareixia Marte per el color i per els clots i amb una xopa considerable quedava el ultim tramo de puja per bancals de tarongers i dixar-se caure hasta Estubeny.

 

En aplegar al bar Agusti veu a un auelo i crida Joseeeee i es queda mirant en care de ¿??? Ehh??? Es a mi??? Els xiquets de Aielo no poden aguantar la risa i es peguen un bac a lo pedrosaaaa… despres del esmorsar i probar la ceba del terreno, decidim que com anavem xopats i voliem acurtar enfilem per carretera direccio Rotgla i pasem els pobles Torrella, Llanera-Cerda i de nou a Canals aon es fem la foto en la mitica Lloca

LLOCA

i enfilem a pujar el porta on a Gusta li crida la dona que el xiquet es trova mal i te que tornar…. 50 km de aventura amb fret, aigua, pedra i diferents obstaculs, un dia espectacular de btt per a disfrutar.

Gusta

07-03-15 VOLTA A LA COVALTA

Publicado: 11 marzo, 2015 en Sin categoría

PENYA CICLOTURISTA PER LES TRAVESSES
RUTA: LA COVALTA
.
DATA: 7 de Març de 2015
*DISTÀNCIA: 50 km
*PARTICIPANTS:
-Paco, “Boluhome”, un home tranquil, bona persona, pacient, respectuós amb les pedres…
-Gustavo, “el desterrat”, “aires de grandeza”, el geni del “tiritiritititi”. El presi.
-Rafa Gil, “el potro”, cap quadrat, el de les lessions, que fa el que siga per estar cada dissabte…
-Juanra, el xiquet d’Aielo, l’amic del Larios i les xiquetes de tota la vall. Ix en la bici més que la resta anem a treballar… Com diu Gusta: Juanra, alguns treballem…
-Toni, altre d’Aielo. Va vindre sense dormir, després de treballar. Increïble
-Edgar. Bona persona, tranquil, grata conversa i molt de seny. El millor director de ruta.
-Alejandro. Només vam compartir uns pocs km. Esperem s’unisca més
-Xavi Blasco, “la màquina”, “el bouet”, alegria, honestitat damunt i baix de la bicicleta.
-Xavi Mompó, fitxatge del club veí. Un plaer compartir amb ell la ruta
-Vicent, altre fitxatge local. Una llàstima que tinguera que fugir abans d’hora…
*RUTA:
Un dissabte més els travessers ens vam reunir per fer una ruta i estirar un poc les cames. Tots volíem eixir, però hi havien compromisos diversos, pel que alguns van anar fugint o acoplant-se al llarg de la ruta.
El gros del pelotó ens vam reunir al lloc de costum, 8 h, amb prou fresqueta. Vam enfilar la via de servei fins Montaverner, patint fred intens a mans i peus… Al camp de cros d’Albaida ens esperava Toni, qui es mereix un monument per eixir sense dormir després de treballar i aguantar com un campió la ruta… Ja en Albaida, i durant uns pocs km vam rodar junt a Edgar i el seu amic Alejandro, que eixien amb les bicis de carretera, però volien compartir uns minuts junt a nosaltres.

IMG-20150307-WA0006IMG-20150307-WA0012
Enfilarem el cami cap a Adzaneta i des d’allí la pista forestal que ens duria fins la Covalta. Xavi, com sempre tant potent, va punxar la mateixa roda dos vegades… cosa que no va disminuir l’alegria general. Sendes i pistes varies després acab àrem al bar Chelis, un clàssic travesser, que no va decebre. Allí ja ens esperaven Edgar i Alejandro, i a més Juanra, que s’havia dormit… Esperem que fora per estudiar la nit abans fins altes hores de la matinada… Esmorçarem tots agradablement, amb un sol que cada vegada calfava més. Semblava impossible que feia 3 hores estiguérem morts de fred. Gustavo va engolir un entrepà i tornà ràpidament per compromisos personals…
Després d’esmorçar, pel camí habitual del camp de cros i Montaverner, arribàrem al poble, de nou fraccionats, sense incidències. Una ruta agradable, per la millor companyia i la satisfacció de fer esport.
Amunt Travessers!! i fins el pròxim dissabte.
Rafa Potro

Les dos cares del Benicadell

Publicado: 28 febrero, 2015 en Sin categoría

Hui com cada dissabte hem eixit 7 travesseres per fer esta ruta que s’ha convertit en tot un classic.

A le 8 hem eixit els travesseres mes veterans desde el lloc de costum, mes tard hem arrivat al camp de motocross d’Albaida on mos esperaven Juanra i Vicent, i després mos hem reunit amb Edgar que mos esperava en el Chelys en Adzeneta.

Desde allí hem pujat hasta el cruse de la casa Jaslen on mos hem desviat direcció al Corral de Poldo per a baixar per la trialera hasta el port d’Albaida.

Després per Turballos, Gaianes,… hasta Beniarrés, on hem esmortzat en el bar Vent del Benicadell, bon bocata, bons pastissets, botella de Herbero a tope de power,… etc i bon preu.

A continuación venía el pitjor, pujar al Benicadell desde Beniarrés amb la panxa plena i sense temps per a calfar les cames, menos mal que hem fet un paronet per a fer-se la foto de rigor amb el cim del Benicadell de fons.

 IMG_4463_1

Després hem baixat hasta Beniatjar i per la vía de servici hem arrivat a Montaverner on mos hem despedit de Edgar i després a L’Ollería, on mos hem despedit de Juanra i Vicent que han tirat cap a Aielo.

El matí ha eixit molt bo, (amb un poquet de caloret, jajaja). Hem fet uns 60kms i hem tornat a disfrutar de la serra i del nostre esport sense incidències.

Xavi

 

Esta semana, els travessers , gracies al “don de gentes” de Gusta, teníem una ruta conjunta amb la penya ciclista Pedals de Plom, d’Ontinyent; que ens tenien preparada una ruta per l’ombria d’Ontinyent – Fontanars.

Després de tota la setmana de vent i pluja; per fi, el diumenge de mati fa bon temps. A les 7:20 Gusta i Xavi ixen de l’Olleria en direcció cap Aielo per a buscar a Toni i Juanra. Toni estava esperant, pero Juanra…..s’havia dormit…..jajaja.

A les 8:40 arriben tots els ciclistes al ambulatori d’Ontinyent, des d’on havíem quedat amb els companys de Pedal de Plom per a començar la ruta d’aquesta setmana.

Ens dirigim cap al poliesportiu per a buscar el camí del Llombo per a creuar el riu Clariano i pujar per la rampa per a buscar la carretera d’Ontinyent-Fontanars. Una volta arribem a la Maiansa, ens dirigim cap a Ponce, des d’on agafem una senda entre bancals i casetes que ens du a la pista del barranc de la Vall Seca.

10391371_1795377267353439_2995394857693376010_n

 Una volta pujem un parell de corbes, ens dirigim cap a la pista dels Gamellons, on baixem per una curta pero bonica senda, entre pins i matolls, a la font dels Gamellons.

10460395_1795377990686700_7808658617368211454_n

  10472109_1795378377353328_5346144869595236094_n

Una volta açi, ens dirigim per pista a buscar la carretera en direcció a Fontanars per a esmorzar en el bar Caudalia.

Una volta acabem d’esmorzar i xarrar amb alguns coneguts al bar, ens dirigim per el cami paral·lel a la carretera que puja al Alt del Moro per a buscar el tram de sendes entre pins i bancals de vinya que tant desitjàvem fer.

10998237_1795378430686656_6445132371317566169_n

Sols ens va faltar fer el tram de la senda dels jabalins…. tota la setmana plovent i al ser barranc estaria plena de fang, per el que decidirem deixar-la per a altre dia i tornar a Gamellons per la pista per la que havíem vingut.

Com va dir Gusta, fer la senda dels jabalins haguera sigut “la guinda del pastel” a esta ruta.

 Una volta arribem a la pista que baixa al Fuset, ens dirigim al corral de Placita, per on agafem una senda que ens du a la creu del Barrranc de Morera.

10998868_1795379040686595_5837217359634601226_n

 Baixem la senda, amb algun tram de pedra solta , pero es podia baixar be; per anar direcció al Cortijo Galera, i baixar per les casetes a la Font de Morera. Una volta açi, agafem la carretera direcció a Ontinyent per tornar al lloc de reunió i fer-se la foto de rigor amb els companys de Pedals de Plom:

IMG-20150222-WA0017

  Finalment, ens despedim fins una pròxima ruta amb els dos grups conjunts; Toni i Edgar sen van a Aielo, i Gusta i Xavi a Olleria. 83 Km de ruta amb els companys de Pedals de Plom.

Edgar

14-02-15 QUINTANA TRAVESSERA

Publicado: 17 febrero, 2015 en Sin categoría

Esta semana 14 de Febrer dia de San Valentin, els travessers que tots estem molt carregats de amor…. teniem previst anar a fer la ruta de Estubeny i la Cabrenta, en principi anavem a eixir los 3 mosqueteros, Checho, Potro i Gusta pero divendres a ultima hora el SR.Toni mos va dir que tenia mono de eixir i que vindria sense gitarse ja que treballava de nit i que si feem alguna asequible vindria i vam optar per canviar de ruta i fer la Quintana Travessera que ell encara no havia fet mai.

Vam quedar en la imprenta de Palomo Checho, Potro i Gusta i vam enfilar per el cami de darrere de Mercadona per BAsilio una sendeta que ens va dir Checho que bordeja la Pirotecnia i va a eixir al cami de L´Alcavo i baix de la BArraca, sendeta agradable i xula pero que estara millor cara abaix, un troset de carretera i estem dalt del Port, apareix Toni i enfilem per baixar el port i desviarse a la dreta direccio Xativa per el cami de Sant Antoni a buscar el atre costat de L´Autovia i paral-lel al cami de Bolvens comensar esta ruta entretinguda  i exigent al principi en les dos pujaes de pedra, prou desfeta i que sempre ens costa posar peu a terra, despres de una ultima pujaeta ve la part del camp de cross i la senda que vam descubrir que ens porta a la virgen en la finca de la Quintana. Que dir de esta senda, bonica, facil de ciclar, tobogans, vegetacio molt pero que molt xula.

virgen

Ja desde asi quedava bordejar la cantera i crusar la carretera per anar a buscar la Cova Negra i Bellus, aon mos estaven esperant en el BAr de la semana pasa pero esta semana havien tret la parrilla al carrer, ole i ole… que oloreta senyor.

parrilla

Despres de degustar la torraeta corresponent en el seu all i oli, en la panxa plena decidim tornar per els poblets a casa, Guadassequies, Benisuera i Alfarrasi  per completar la volteta 36 km de bona aventura

quintana 3

Gusta

ERMITA DEL PARE ROMAGUERA

Publicado: 10 febrero, 2015 en Sin categoría

07-02-2015

PARTICIPANTS:

-Gustavo: el presi, el més valencià de tots… el rei del tirititiii, ara a dieta. Wiiiii Wiiiiii grrrr grrr

-Xexo: Boluxexo, el més valencianiste de tots, el que té un genoll dret que tots besem, el vicepresident.

-Paco: Boluhome, l’home tranquil, l’amic que tots voldriem tindre, el que sempre espera, la paciencia personificada.

-Juanra: el xiquet, el més fort, el que se pica amb la seua ombra. Un bon xaval…

-Vicent: el triatleta, el que fuig de les xiquetes, el guapo…

-Rafa: el lessionat, el que ve aposta de València, el que du la senyera tatuada al cor…

-Edgar: el xiquet d’Albaida, molt bona persona, enamorat de les bicis, “el terrateniente”

-Xavi: el bouet, la millor persona, el cor tendre i resistent, el que tots respectem.

DISTÀNCIA: 45-60 km, segons lloc d’eixida.

DESCRIPCIÓ

Encara que el fred apretava, un bon grapat de travessers vam quedar dissabte, a l’hora inempestiva de les 8 a la cotxera del bouet. Feia un fred propi de la meseta, que va arribar a 3 graus negatius a l’inici de la ruta, però anàvem ben equipats. Xavi, que és tot cor, arribà a anar sense xaqueta, i algú pareixia un “pantobillo” (tenia el turmell tan gros de 4 parells de calcetins que no se distinguia dels bessons)

Els travessers, molt devots de la verge dels desamparats, havíem decidit pedalejar fins el santuari del Pare Romaguera, encara que alguns fugíem d’una senda técnica que descriuen les cròniques… Salvador Romaguera, nascut a Alcàsser al 1932, era un jove de vint i pocs anys, futboliste professional, a punt de casar-se, que va deixar la seua vida en sentir la cridada de Deu. Defenia la vida a la natura, sense coses superflues, buscant a Deu. Vivia a la serra de Beniganim, sol, de les coses que la natura li proporcionava, com un anacoreta de l’edat mitjana. Amb l’ajuda d’una burreta, va construir una ermita d’alt d’un cim de la serra grossa, dutxant-se en un bidó, sense llum eléctrica, venerant a Deu per mitjà de la natura. Inclús va ser estrela televisiva, al programa Cròniques marcianes, encara que moltes vegades malinterpretaven i tergiversaven les seues paraules…

IMG-20150207-WA0016

Els travessers vam eixir de l’Olleria pel cami de Bellús, fins l’estret de les aigues al paratge de la cova negra (única cova que no ha ensenyat Juanra a la seua amiga mesetària). Des d’allí anàrem a  Alboi, Genovés, i després d’un poc de carretera, agarràrem una magnífica pista, fins les restes d’una cantera, on va caure la primera foto, junt la vista de Benigànim i quasi tota la Vall d’Albaida. Des d’allí, i sempre seguint les indicacions del móbil del presi, arribàrem al depòsit de Benigànim, on uns caçadors maleducats quasi tomben a Juanra amb el cotxe.

IMG-20150207-WA0011

Pedro, un amic i seguidor del pare Romaguera, molt amable, ens va ensenyar l’ermita, ens explicà la vida de l’anacoreta i ens convidà a tornar prompte. Gustavo va fer molt bona lliga. Estem pensant deixar-lo allí un parell de setmanes per a que es cuide… Ens va regalar calendaris i fotos del pare, amb un poc de la historia de la seua vida.

Baixàrem ja cap a Beniganim, per una senda que coneix Juanra, on vam tindre algun problemeta…  Alguns s’alegrarem d’evitar la senda técnica… Xavi a més, va punxar i va tindre que posar càmera a la Lapierre tubeless… Després esmorçarem a Bellús, on vam rebre la visita d’una amiga de Gusta. La tornada, tranquila cap al poble, disfrutant de la bona companyia i pedalejant suaument.

IMG-20150207-WA0020

Enhorabona per eixir un dia més. Gràcies per la vostra amistat

 

Rafa Gil

Montcabrer nevat

Publicado: 25 enero, 2015 en Sin categoría

Esta semana els Travessers decidirem anar a fer la pujada a les caves de agres i refugi del montcabrer, pero no seria una pujada com les anteriors, sino que aprofitant que dilluns va nevar, pujaríem amb neu; tot un al·licient de duresa per a una pujada ja dura en condicions normals ( 4,8km al 11,6% ). Aventura assegurada !!!!!

Dissabte de mati havíem quedat 6 travessers, pero per malalties, problemes de agenda o per anar a “arrancar brossetes al bancal”, nomes quedarem 4 (Gusta, Paco, Xavi i Edgar). A les 7:30 quedarem en la cotxera de Xavi : Paco , Xavi i Gusta ; i posarem rumb al poliesportiu d’Agullent, on Edgar ens esperava a les 8:30. Una volta el recollim, pujem per la pista coneguda com “El Tourmalet” per a enllaçar a la pista del Torrater i anar fins al Mas dels Carros. A pesar de que el sol ens pegava a la cara, baixem a l’estació d’Agres morint-se de fred…i el que ens espera… .

Una volta arribem a l’estació, girem a la dreta direcció a Agres per un camí asfaltat que ens dura al camí d’accés al Moli Mato , fent així un poc mes suau la pujada.

Una volta arribem al camí, comença la pujada a les caves; de benvinguda una rampa del 9% seguida d’un planet, i una corba amb una rampa del 20% que va disminuint fins al 10%. Una volta dalt, tenim a la dreta una de les 2 àrees recreatives del Moli Mato, amb un bonic refugi de fusta.

Després d’un xicotet descans, arribem al encreuament per a pujar a les caves; la part mes dura de la pujada: un tram de 500m de formigó amb rampes del 28% . Una volta acaba el formigó, el ferm es converteix en pista de grava en bon estat.

Un kilòmetre mes avant ; en el tram conegut com “les maderes”, nom que ve per una barana de troncs per a evitar caigudes , ja comencem a vore algun muntonet de neu per les vores del camí. Unes corbes mes avant la neu ja començava a cobrir la pista, però amb un poc de tècnica i algun esvaronet es podia anar per ella esquivant el gel.

Xavi, amb el seu palo per a fer-se selfies ; a part de servir també com a granera, basto per a esquiar, per a fer senderisme , rascar-se la esquena, llevar teranyines…. , anava gravant la pujada i fent algunes fotos:

IMG_4416

Havia una traçada de rodes de cotxe per on es podia pedalejar amb facilitat, llevat d’alguns llocs on havia un poc de gel, no vam tindre problemes per a pujar.

IMG_4390_1

Xavi, com a bon escalador, arriba dalt el primer; seguit per Paco i Edgar:

IMG_4402_1

Gusta, com a bon president dels Travessers, va pujar com sempre, donant-ho tot !!!

10687322_10203808432274083_4214876153196844250_o

Una volta tots dalt, ens dirigim a la cava per a fer-se les fotos de rigor:

IMG_4425_1_1

IMG_4423_1

I com no, les fotos amb les bicis:

IMG_4430_1

IMG_4431_1

IMG_4433_1

IMG_4435_1

A continuació de fer la sessió fotogràfica, ens disposem a baixar per la pista amb molta precaucio a Agres per anar al bar a esmorzar i entrar en calor; on ens creuarem amb prou gent que pujava per la pista per a vore la neu.

Després de esmorzar i fer-se un herbero seco ben fortet, anem direccio a l’estacio d’Agres per pujar al Mas dels Carros , i buscar la senda del cuco per a baixar a Agullent; una sendeta amb escalons i revoltes. A continuació ens dirigim al cementeri, on ens despedim d’Edgar que se’n va direcció Albaida; i els demes Travessers, a buscar la via de servici per anar a l’Olleria. 60km de aventures per el fred i la neu de la serra Mariola.

Edgar

Pla de Corrals

Publicado: 18 enero, 2015 en Sin categoría

A les 8 del matí eixim desde la cotxera 6 travesseres per a fer esta ruta clássica. Creuem el poble per a buscar el camí de Bellús.

1_1

3_1

4_1

Continuem per el pantà dirección a Beniganim.

5_1

5,1_1

6,1_1

Continuem per el camí dels bous hasta Quatretonda.

6_1

11_1

8_2

9_1

I començem a pujar per a agarrar la pista dirección a Pla de Corrals.

15_1

En arribar a Pla de Corrals esmortzem en el Bar Buixcarró, per cert, carissim!!!

IMG-20150117-WA0023

Després tornem a casa per la ruta de salut hasta Genovés.

16_1

IMG-20150117-WA0021

Conituem per la Cova Negra hasta Bellús, on mos fem la foto de grup.

IMG-20150117-WA0022

17_1

19_1

Després per diversos camins anem a Bellús, Guadasequies, Sempere, Benissuera i Alfarrasí, on mos despedim de Edgar que tira cap a Albaida. Després Toni tira cap a Aielo i la resta de travesseres arribem a L’Olleria sobre les 13:00.

Xavi

Esta semana a proposta de Gusta anavem a pujar el Benicadell per Beniatjar que ja feia temps que no pujavem i anavem a enjuntar tramos coneguts en alguns nous, Gusta enllaçant unes rutes i atres havia proposat fer 5 sendes per el Benicadell i alla que es disposem, esta semana hi havien varies baixes per diversos motius, treball, basquet de xiquets, lesions, hospitalitzacions de familiars, visites de dones i algun poriguita de ultima hora… en fi quedem en la coxera de Xavi a les 8 Gusta, Checho i Juanra, el fret apreta i marxem per el cementeri i les hortes per buscar la rotonda de Gandia aon mos esperava Edgar que pareixia un cubito de gel, enfilem per calfarmos per la via de servici paral-lel a l´autovia en busca del cami  que ens porta a Beniatjar, este tramo sempre es fa cansino entre el esfalt i que tot es paca amunt, en aplegar a Beniatjar anem llevantse roba i Edgar i jo proposem de fer-se un cafenet calentet pero el señor vicepresident no vol i li fem cas per a que se crega que mana…. jajaja…. en fi comensem a pujar per la ombria cadau al seu ritme i quedem en vores en la casa del Guarda, a Gusta li se fa costera amunt mai millor dit i li pasen hasta els que anaven a peu i hasta algun caragol que hi havia per alli, jjajaja, una volta dalt, foto de rigor i del paisatge que ens brinda el Benicadell que mai defrauda.

benicadell barrera

casa guarda

paisat

Una volta prenem aire i alguna barreta, ens disposem a pasar la barrera i buscar la costera de formigo que hi ha antes de aplegar al penyo aon pujem una costera del 20% de uns 300 metres per buscar la primera de les 5 sendes, la “SENDA MARJALETES”, esta senda divertida i cara baix, empalma despres de uns 700 metres en la segon senda que es “SENDA FONT DE LA GOTA”, esta es la mateixa que agarrem quant pasem la barrera de la casa del guarda a la esquerra, que dir de esta senda, divertida, llarga, tecnica, paistage de ensueño, en fi esta senda ens baixa al cruse que porta a Salem, o a Beniarres o si tirem a la esquerra com es el cas, ens du atra volta a la pista de puja a la casa del Guarda, continuem per pista com si tornarem a pujar i a 1 km mes o menys provem una senda nova que ix a la dreta que marca “PORTET DE RAFOL”, esta senda tame cara baix, molt divertida i en mes pedres que les anteriors, empalma en la “SENDA DE LES FONTETES” en la part final, ens queden les dos curves finals en regaores i moltes pedres com li agra al Potro, per baixar de nou a la pista a la primera curva per a agarrar la ultima i 5ª senda que baixa al Rafol “SENDA DE L´ERMITA” que es prou divertida pero te alguns tramos al final perillosos, baixem per la Ermita a buscar el Bar i soltar brasos i cames despres de una serie de sendes impresionants

benicadell señal

 

11:14 en el Bar esmorsem merescudament, i ja soles ens queda tornar a casa per la via de Servici despres de la foto de rigor en el poliesportiu del Rafol.

rafol

En un tres i no res ens presentem en el cruse de Montaverner aon despedim a Edgar i Juanra i tornem al Poble sobre les 13:15 per finalitzar una ruta molt divertida per a la gent que li agraen les sendes i 48 km.

Gusta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Enginyers per Ballester

Publicado: 3 enero, 2015 en Sin categoría

Per a la primera ruta de l’any i després de un referéndum popular hem decidit fer esta ruta en la que els travessers disfrutem cada vegada mes.

Hem eixit de bon matí, sobre les 8. Paco, Sergi, Gusta, Xavi i de sorpresa ha aparegut Mikel en la seua canondale amb fang del 2008. Hem pasat per Aielo per a arreplegar a Contreras i Juanra i de allí al Tiraoret on havíem quedat amb Edgar. Huí no feia tant de fred aixi que mos hem llevat el excés de roba i hem tirat cap a la pujada de Ponce.

En arribar a la casa Rielo mos hem fet la foto de rigor i hem continuat per enginyers direcció a Gamellons.

IMG_4325_1

La senda estava perfecta i l’hem disfrutat al maxim. En arrivar al camí que va a Gamellons hem tirat cap a Ontinyent per a esmortzar en el Tiraoret, elegit per els travessers com a millor bar del 2014.

Després de esmortzar hem tirat cap a casa. Edgar a tirat cap a Albaida desde Ontinyent i la resta hem anat a Aielo per dixar als xiquets de Aielo.

Com que Mikel estava disfrutant i no tenía ganes de que s’acabara la ruta ha fet tot lo posible per punxar i disfrutar de la nostra companyía un ratet mes. Amb les lliçons magistrals de Paco hem pogut unflar la roda amb un bombinet de Decathlon que es una maravilla, i a continuació hem tirat cap a casa per les Vegues.

IMG_4328_1

Tant la ruta com l’esmortzar en el Tiraoret han segut inmillorables per a començar l’any amb bon peu, hem fet uns 58kms i hem disfrutat de un molt bon matí de serra i esport.

Xavi