Sendes del Benicadell

Publicado: 24 mayo, 2015 en Sin categoría

Esta setmana, els Travessers teníem una ruta sorpresa per part d’Edgar, anomenada 101256478 sendes del Benicadell  ;  un track fet per ell que ens duria per la pista de la Font Freda, a totes les sendes hagudes i per haver de l’Ombria del Benicadell.

A les 7:30 queden en l’Olleria :  Gusta , Xavi, Rafa, Paco… i sorpresa, Miquel havia abandonat les partides de domino i havia decidit vindre !! . Una volta tots, ens dirigim al camp de cross d’Albaida per recollir a Juanra, i anar a l’estació d’Albaida a per Edgar. Ja tots els Travessers reunits, anem direcció Atzeneta per a buscar la pista forestal de la Font Freda, on sobre el km 3 ens trobem un grup prou nombrós, i xarrant xarrant, ens diuen que son de Valencia, i que havien decidit fer la ruta 13 del centre BTT del Comptat, per el que compartiríem un bon tram de ruta. Parem a beure un poc d’aigua en la font, i quan arriba Gusta, ens posem en marxa per la pista a buscar la primera senda del dia.

Fem uns 4,5km de pista, i comencem amb les sendes. La primera del dia, la senda que va des de la pista forestal fins la casa de Peñalba, de uns 500m i completament ciclable. Sorpresa del dia….Gusta te trencat el fre de darrere…tindrà que fer la ruta amb el de davant.

Arribem a la casa , ens reagrupem, i Edgar ens du per la segon senda, anomenada “Camino Cid”, una senda de 950m de ferm dur amb corbes de ferradura i molt de desnivell en el tram inicial de baixada, però totalment ciclable; que va des de la casa de Peñalba fins al encreuament de Beniatjar i el camí de les Fontetes. Quan arribem al final de la senda, ens fem foto amb el Benicadell de fons:

IMG_4595-01

Ara anem direcció a la tercera senda;la pujada a les Fontetes per la senda del mateix nom; la mes tècnica i empinada, i per a mes dificultat, cap amunt. 850m de senda i 167m de desnivell positiu (18,9% de pendent mitja), amb moltes corbes de ferradura i algun tram amb molta pedra. Ja dalt, i després de cagar-se varies voltes amb Edgar per la pujada, ens fem la foto en la font, bebem, i anem direcció a Rafol de Salem per mes sendes, però ja cap avall.

IMG_4597-01

Ara toca la quarta senda, la del barranc de Fuster. En realitat son 3 trams de sendes i camins, que va des de la font de Fontentes fins al encreuament de la pista forestal i la senda que va a la ermita del Rafol. La senda te una llongitud de 3km, sigent el 95% ciclable, de ferm dur i el últim tram amb algunes pedres. El tram del barranc va per una zona amb molta vegetació, cosa que s’aprecia molt per aquesta zona.

Arribem al final de la senda, i partim el grup; Gusta , Rafa i Paco van per pista fins a Rafol de Salem; i Miquel , Xavi, Juanra i Edgar van a per les dos ultimes sendes del dia.

Ens dirigim a la quinta senda. Aquesta va des de l’encreuament de la senda de l’ermita del Rafol fins la font d’Elca. Es una senda de 400m amb molta pedra solta, prou tècnica, i amb un escalo d’un metre d’alt al final de la senda.

Baixem amb precaució i fent algun tram a peu, i anem direcció a l’ultima senda. Edgar va vore el track de la BTT de Castello de Rugat i va decidir incloure-la al seu track de 101256478 sendes del Benicadell. Es una senda de 400m de ferm dur, molt rapida i amb algun botet per a fer cabrioles. Una volta arribem a la cantera, ens dirigim al bar on ens esperen Gusta, Rafa i Paco.

Ja esmorzats,ens despedim de Miquel, que sen va a Salem, i anem direcció a Castello per a buscar el camí paral·lel de la carretera i anar cap a Otos , i a la caseta d’Edgar, on ens espera una mistela fresca per a fer el final de ruta. Després de que Gusta casi buidara la botella, Edgar es queda alli, i els Travessers sen van direcció a Montaverner per el carril bici cap a l’Olleria. 56km de pistes, camins i sendes per el Benicadell.

Edgar

BOCAIRENT

Publicado: 21 mayo, 2015 en Sin categoría

DATA: 16 de Maig de 2015

*DISTÀNCIA: 55-65 km, segons lloc d’eixida dels travessers

*PARTICIPANTS:

-Xexo, germà de Boluman, germà de Boluhome, Boluxic. Gran valencianiste. President en funcions… Eterna oposició, Rubalcabra…

-Jorge Contreras, “Contre”, desterrat a Aielo, molt bon xaval. Llàstima que siga del Mandril.

-Rafa Gil, “el potro”, cap quadrat, el de les lessions, que fa el que siga per estar cada dissabte…

-Juanra, el xiquet d’Aielo, l’amic del Larios i les xiquetes de tota la vall. Ix en la bici més que la resta anem a treballar… Com diu Gusta: Juanra, alguns treballem… El nou valencianiste…

-Edgar. Bona persona, tranquil, grata conversa i molt de seny. El millor director de ruta. Coneixedor de ceps, nisprers, ciruelos, pardals i animals diversos. Amant de la natura.

-Xavi Blasco, “la màquina”, “el bouet”, alegria, honestitat damunt i baix de la bicicleta.

-Gustavet, un jabalinet, cosi prim del nostre president, que va vindre a saludar-nos prop d’Albaida, quan estavem pedalejant junt als companys de Cap Amunt, per donar-nos forces per a les pujades.

-Núvol, un falcó que ens acompanyà uns tros de pista prop de la font del Patge. Edgar ens va explicar que encara que era gran, tenia les ales en forma de C, i no rectes, com les àguiles. Va ser molt instructiu. Gràcies, Edgar, gràcies.

-Boleta, el conillet que es creuà per la senda, demostrant-nos que som lentos i “jabalins” farteres…

-Blanqueta, Negreta, Sombra i Mamelletes, les cabretes que trepàren molt més que nosaltres, per donar-nos enveja. Anàven com si res per parets verticals a 50 m damunt de la carretera…


*RUTA:

A les 7:30 h, ben matí, quedàrem els Ollerians, Xavi, Xexo i Potro, al lloc de costum. Xexo, que volia demostrar el seu “mando”, com no estava Gus, ens va dur, “més recte”, travessant el riu, on “probablement no passarà aigua”. En arribar, i després de vore peixos voladors que atravessaven les rodes de la bici, trobàrem més aigua que la prevista, i pel fang i enmig de les corrents ja vam tindre la primera aventura… (Un filòsof ja va dir: Una aventura és liar-se amb una tia. Açò és una gelà”)

IMG_4535-01-01

Finalment, i un poc retardats, arribàrem al camp de cross d’Albaida, on ens esperàven els estrangers, Juanra i Contre. De camí cap a Albaida, compartirem ruta amb els colegues de Cap Amunt. Xavi, amic de tots, xarrà amistosament. Tots compartírem impressions i comentaris.

A Albaida es juntà Edgar, que seria el director de ruta. Va contentar als pisteros a l’anada i als pedregosos a la tornada.

Des d’Albaida, cap a Adzaneta, i des d’alli, per la senda de costum, fins la pista, que ens dugué a la font del Patge, i continuant per pista, fins el Mas dels Carros, i més avant per la via verda fins Bocairent.

IMG_4541-01

IMG_4542-01

IMG_4544-01

IMG_4558-01-01

IMG_4564-01

De nou Edgar va triar; bar: El Xam, gran elecció. Bon esmozar, herberet de regal i calcetins de bades… Tomaaaa

IMG_4568-01

Després de l’àpat anàrem a vore  des de lluny les covetes, i pel Pont vell, gaudint d’una vista preciosa del poble, iniciàrem el Camí de ferradura de Bocairent a Ontinyent, que estava ple de pedres i ens va fer usar els piolets en alguna ocasió.

IMG_4570-01

IMG_4573-01

IMG_4578-01

IMG_4580-01

IMG_4581-01

IMG_4583-01

IMG_4584-01

IMG_4586-01

Pel Molí del Pas, arribàrem al Pou clar, i ja per carretera, fins Ontinyent, on el millor director de ruta ens abandonà, i continuàrem fins Aielo i d’ahi fins la benvolguda L’Olleria.

De nou una bona ruta, compartint la millor companyia i lluint el nostre millor tratge: la senyera!!!!

Amunt Travessers!! i fins el pròxim dissabte.

Rafa Potro

Esta semana voliem fer una classica que feia temps que no feiem i es de les entretingudes per a disfrutar de la bici, quedem en el lloc de costum Sergi-Paco i Gusta i al anar a la coxera de Xavi ens veiem a Jose Cuesta que venia en mosatros, els 4 enfilem cap a Aielo per el cami de Cairent aon mos esperaven Edgar que havia anat en coche a Aielo, Juanra i Contre, al final Toni ens comunica que tame venia de empalmo depres de treballar pero que ens voriem dalt del campello. Enfilem per el calvari per pujar per la Ombria que alguns no coneixien.

IMG-20150509-WA0006 IMG-20150509-WA0007   IMG-20150509-WA0014

Una puja prou dureta en molta pedra solta i que empalma en la puja que fem sempre hasta dalt del campello, baixem a la carretera i ahi esta Toni en una cara de son pero les ganes de eixir poden mes. Enfilem direccio al Bosquet i ens desviem a la dreta per agarrar les sendes i pistes que ens porten per camins divertits i bones vistes a eixir a la carretera ja casi en Moixent.

IMG-20150509-WA0003IMG-20150509-WA0002

Apleguem a les 10:15 al bar i es fem el merescut esmorzar i el herberet corresponent, rises i anecdotes ens acompañen i al final despres de deliberar decidim tornar per el Bosquet, puja per asfalt, no molt dura pero constant i llargueta que ens porta atra volta dalt del Campello, parem primer en el lago per fer-se la ultima foto.

IMG-20150509-WA0016I ja sols ens queda dixar-se caure hasta Aielo, dixant alli als del mateix poble i a Edgar que tornava en cotxe a Albaida i els 4 del principi per Cairent a casa, sobre la 13:15 i amb 57 km de bona ruta per a disfrutar.

Contre

Esta setmana, els Travessers teníem en el calendari la mítica Ruta de la Via Verda del Serpis, la ruta mes llarga de tot el repertori de rutes del mòbil de Gusta; 93 km de ruta des de l’Olleria a Vilallonga passant per l’antiga via del tren que feia el trajecte Gandia-Alcoi, ja clausurat i convertit en una via verda totalment ciclable.

A les 7:30 del mati Juanra, Toni , Alvaro ,Gusta, Sergio, Rafa i Xavi ixen direcció a Montaverner, on Edgar els esta esperant. Una volta tots junts, ens dirigim per el carril bici paral·lel a la carretera direcció a Beniatjar. Una volta arribem al poble, ens dirigim a la pista forestal per a pujar al coll, compartint algun tram amb els corredors de la MAMUCA.

Una volta dalt, i amb precaució de no molestar als corredors, ens dirigim  a Beniarres per el cami del port vell. Una volta al poble, anem direcció l’Orxa per buscar la via verda, el tram de Beniarres a l’estació de l’Orxa esta asfaltat.

Arribem a l’estació,  on parem a reagrupar-se i beure un poc…que ja comença a fer calor…

IMG_4482-01

Una volta ens fem foto, posem la llum a la bici i ens dirigim per la via verda a la fabrica de la llum, aquest tram ja de terra, amb un túnel i alguns grups de bicis. Baixem sense pedalejar disfrutant de les vistes al riu i a la muntanya fins arribar al pont que creua el riu Serpis, on parem per a fer-se foto a la vora del riu.

IMG_4486-01

Continuem per la via, on ens queden un parell de túnels, i el que potser siga el tram mes bonic, el Racó del Duc; també anomenat Circ de la Safor, es una formació muntanyosa amb forma de C molt bonica i amb molta vegetació.

IMG_4488-01

IMG_4489-01

IMG_4498-01

IMG_4502-01

IMG_4505-01

IMG_4522-01

Una volta arribem a la cantera, anem direcció a Vilallonga per la pista, on ens espera el esmorzar al Bar Copia.

IMG_4524-01

Ja esmorzats, i a punt d’eixir, a Gusta li pica una vespa i torna al bar a curar-se…però res greu. Poc a poc anem direcció Ador, per on anirem per camins a Rotova. Una volta açi anem vora riu fins Llocnou de Sant Jeroni, on anirem a buscar la presa; i el camí Gandia, que ens dura a la Pobla del Duc entre bancals i granges.

Sobre les 13:30 arribem a la Pobla, on anem corrents a buscar una font per plenar els bidons i beure un poc mentre ens riguem del to del bàndol. Una volta avituallats, ens dirigim a buscar el camí Gandia, on ens queda per creuar un riu per anar a Montaverner. Una volta arribem, es divideix el grup, i cadascú al seu poble. 93km de ruta per pistes i camins de la vall d’Albaida, el Comptat i la Safor.

Edgar

Durant la semana haviem decidit a peticio de Edgar fer Bocairent per Ponce i fer-se un herberet dels bons… haviem quedat en el lloc de costum, Gusta,Checho,Xavi, pasem per Aielo a arreplegar a Vicent que estava esperant-mos en la carretera i de ahi per la Clariana a buscar Ontinyent i el Tiraor aon estava esperant-mos Edgar, per el cami Checho ja anava comentant que no li apetia molt pujar ponce total pa fer-se un herbero anem en cotxe i el comprem dia…. la edat no perdona i van notant-se les ganes de rodar… Xavi tame comentava lo mateix i Vicent li se donava igual, Gusta com a president i pa no contradir a ningu va seguir la majoria i vam comunicar a Edgar que anavem a canviar la ruta, com estavem per Ontinyent vam proposar pujar per el Cementeri i fer Enginyers al reves de lo que la fem sempre i esmorzar en la Font Jordana de Agullent, sendetes de les bones, pedres, bones vistes i molt entretinguda, vam aplegar per les sendetes de la ermita de Agullent a la font Jordana sobre les 10:20 bon hora per esmorzar, la sorpresa se la vam emportar a l´hora de pagar, 8 euros mos van estacar, prou per a que no tornem mes…

IMG-20150425-WA0000

IMG-20150425-WA0002Despres de uns poses en el cesped del parc de la Jordana, tornem  a casa despedint a Edgar que havia fet 15 km en total i Vicent ens acompanya a Olleria per fer algo mes i donem per concluida esta ruta sorpresa prepara sobre la marxa, 42 km i el disapte mes i millorr.

Amunt Travessers

Checho

 

Després de un xicotet debat entre semana decidirem anar a Sumacarcer per a vore al nostre amic Ricardo i esmortzar el sepionet que es tot un clàsic en este bar.

A les 7:30 hem eixit desde el lloc de costum guiats per Sergi hasta arrivar al port, allí ens hem trobat amb els nostres companys de Aielo i hem baixat a Canals per trovar-mos en Gustavet, qui amb el seu mobil tot terreny anava a marcar-mos la ruta.

La anada ha segut molt entretinguda, uns 38kms de camins, sendes, serra i sobretot i com a colofó final la baixada a Sumacarcer per la senda el iaio. Esta senda de uns 2,5kms de baixada es sencillament espectacular, técnica, rápida i en un entorn de serra molt xulo.

De camí hem parat en el Gorgo Catalan, en Anna on mos hem fet la foto de grup.

IMG_4473-01 face

En arrivar a Sumacarcer hem esmortzat el clàsic Sepionet mes alguns capellans gentileza de la casa.

IMG-20150418-WA0004-01

Després de esmortzar degut a l’hora que era hem elegit l’alternativa mes rápida per a tornar a casa. Hem pasat per Canals per a deixar a Gustavet, ja que molt al seu pesar hui tampoc ha pogut disfrutar de la pujada del port, es una llástima que sempre a l’hora de pujar el port li s’orgixen coses inesperades, amb les ganes que li té…

La resta hem enfilat cap amunt i al voltant de les 14:15 hem arrivat a casa.

La ruta ha estat molt xula i la senda el iaio una de les millors i mes completes de les que solem fer.

Xavi

Esta semana , els Travessers, ens dirigíem a fer la ruta del “Collao” d’Aielo de Rugat, per així fer una pista que li recomanaren a Gusta per a baixar a la via verda del Serpis.
A les 7:30 ixen desde l’Olleria Gusta, Juanra, Xavi, Rafa i Sergio direcció cap als ponts de Montaverner, on havíem quedat a les 8 amb Edgar, que venia en bici des d’Albaida. Una volta tots junts, anem direcció a Castello de Rugat per el paral•lel de la carretera Olleria-Gandia. Una volta arribem a Castello, Gusta ens du per sendes fins l’encreuament de Rugat.
Una volta arribem a Rugat, anem direcció Aielo de Rugat per la carretera vella, i anem a buscar el camí que puja al Collao, també conegut com Camí de les Revoltes. Açi trobarem un encreuament amb una senyal que posa “desvio alternativo”, indicació que ens du a la pujada al Collao per Terrateig; nosaltres ens desviarem a la dreta per a pujar desde Aielo de Rugat.

señal
Una volta açí comensa la pujada; 4km de pista amb bon ferm, amb 7 corbes de ferradura, i trams de 17% de desnivell. Una volta dalt, arribem al refugi del Collao:

refugio

 

Ens fem foto, ens esperem a que Rafa abonara un parell de pins que havia al refugi i ens posem les jaquetes, i a baixar.
Planejem uns 2,5 km i arribem als corrals del Collao, on havia algun tram de fang, i Juanra es decideix a sortejar un toll….i es plena de fang fins els genolls… .
Una volta arribem al coll, comença la baixada per la pista , 2,8 km de pista amb el ferm en pèssimes condicions, amb moltes rieres i molta pedra ; per a mi prou tècnica, però vaig baixar casi tota damunt la bici ; no tant per a les motos que ens creuarem, que baixaven com si res per damunt de pedres, escalons, grava….després som els ciclistes els que destroçem els camins…… .
Una volta arribem a la via verda, ens dirigim a la presa que recollia l’aigua per a la central hidroelèctrica de l’Orxa, on toca fer-se la foto:

grupo

Una volta açi, ens dirigim per la via verda a l’Orxa per esmorsar al bar del poli. Juanra, en ansies de fer mes kilometres, arriba a l’estacio de l’Orxa i continua recte…..pero finalment ens trobem tots al bar uns minuts despres.

I per esmorzar, entrepà de la casa (tortilla amb formatge i sobrassada) on Gusta devora tot al seu pas…. I per acabar, xupitos de Biri-Biri , bonissim !

 

piparrabiri biri

Després del esmorzarot toca pujar altra volta, ens dirigim a l’estacio de l’Orxa direcció a Beniarres per la via verda, fent uns kilòmetres prou plans que agrairem mes avant, ja que ens queda encara la pujada al coll de Salem.
Una volta arribem a Beniarres, es posa a xispetjar… però poc a poc pujem el coll. Una volta dalt ens dirigim per la pista del Benicadell a Beniatjar, on agafem el camí que ens du al paral•lel de la carretera i anem direcció Montaverner.
Edgar es desvia a la seua caseta, i els demes a l’Olleria. 68,5 km amb pluja, boira , fang i pedres.
Edgar

Esta semana per fi el oratge mos ha donat una tregua i fa fet un dia espectacular de solet perfecte per a disfrutar de la bici.
Edgar durant la semana va proposar de fer la Font del Patge i pujar per la senda al mas dels carros i de ahí fer Enginyers i Gusta volia provar la baixa a Ontinyent per la Senda Galindero que no va defraudar.
Vam quedar en la coxera de Xavi a les 8 amb un solet ja considerable, Potro-Gusta-Checho-Paco i Agusti, vam enfilar per les hortes a Montaverner i per el Trovador cami reial de Gandia a buscar el camp de cross de Albaida aon mos esperaba Juanra, despres al cruse de carretera de Albaida aon vam arreplegar a Edgar, ens llevem algo de roba perque ja calfava el solet i els 7 magnifics travessers amb el so de la bici de Gusta de fondo com si fora el afilaor a buscar la puja a la Font del Patge, i la senda que porta al mas dels carros, senda bonica de baixar i no tan bonica de pujar amb pedres soltes i varies curves, Gusta dona fe de les curves i en una de elles va vore un esparrec i es va llançar a terra a per ell, caiguda sense consequencies.

punxa 1grup

 

Ja dalt en el mas dels carros fem un poc de pista del torrater hasta la baixa de Enginyers, técnica, bonica i divertida de baixar, Edgar ens sorpren a tots i fa lo imposible, punxar les dos rodes al mateix temps, despres de cambiar les camares i alguna foto ens dirigim a buscar la senda del GAlindero que Juanra coneixia i que ningún mes haviem fet, senda técnica, estreta, bonica de veritat i que ens porta a la part de dalt del poligon de Ontinyent, ja eren casi les 11 i crusem Ontinyent per buscar el Tiraor i fer-se el merescut esmorzar, Gusta es va fer el especial…. En olives i tot, despres de les 12 eixim i decidim anar per carretera per acurtar ja que el calor apretava i alguns tenien presa busquem Aielo i fem una visita a la caseta de checho i de asi a les 13:10 en casa.

bocata

Bona ruta amb moltes sendes, caiguda de Gusta i dos rodes punxades de Edgar com a anécdota i nova senda de Galindero molt xula i recomanable, dia complet de BTT i de bona compañía i millor esmorzar en el millor Bar de l´any passat i per cert Gracies a Checho per pagar els xupitos per el seu cumple mes val tart que mai…
Amunt
Gusta

14-03-15 OLLERIA-ESTUBENY

Publicado: 16 marzo, 2015 en Sin categoría

Esta semana com teniem pendent de fer la volta de Estubeny que semanes arrere no vam fer per la pluja, era hora de recuperarla, la cosa no anava a pintar molt millor i les previsions eren de aigua tame… quedarem en el lloc de costum, Checho-Paco-Edgar-Potro i el tros de bacon Agusti que ja fea temps que no venia perque estava a dieta… enfilaren per la Gaveta direccio al Port aon estaven esperant-los els xiquets de Aielo, Juanra i Vicent, ja sols quedava baixar el port aon el presi Gusta ja havia pujat i baixat a la creueta dos voltes esperant als travessers lentos estos.

Ja en grup de 8 i amb uns nuvols amenasaors, enfilem per darrere del cuartel de la Guardia Civil de Canals, a buscar el cami del camp de futbol i per el Ponto anem a buscar Alcudia de Crespins, crusem per dins del poble a buscar la carretera que va al polígono, el crusem hasta el final a buscar els bancals pedregosos i la costera que ens porta casi al camp de tir, pujant esta costera comensa a ploure i a caure pedra i conseguim refugiar-mos en una caseta okupa uns 15 minuts a que parara un poc de ploure i de granizar.

REFUGI

CAMI 1

CAMI 2

 

En vore que amainava un poquet pujem hasta el cruse del camp de Tir i enfilem direccio a la carretera que va a Anna per diversos trossos de pista de baixada molt xula, crusem la carretera i per la part dreta anem pujant unes sendetes de barranc, ens trovem algun tramo vallat que no estava antes, el tros de bacon amb el seu olfato porcino trova un cami que bordeja la valla i els demes que som mes burros pasem per dalt, ens desviem a la dreta per baixar a buscar una senda que pareixia Marte per el color i per els clots i amb una xopa considerable quedava el ultim tramo de puja per bancals de tarongers i dixar-se caure hasta Estubeny.

 

En aplegar al bar Agusti veu a un auelo i crida Joseeeee i es queda mirant en care de ¿??? Ehh??? Es a mi??? Els xiquets de Aielo no poden aguantar la risa i es peguen un bac a lo pedrosaaaa… despres del esmorsar i probar la ceba del terreno, decidim que com anavem xopats i voliem acurtar enfilem per carretera direccio Rotgla i pasem els pobles Torrella, Llanera-Cerda i de nou a Canals aon es fem la foto en la mitica Lloca

LLOCA

i enfilem a pujar el porta on a Gusta li crida la dona que el xiquet es trova mal i te que tornar…. 50 km de aventura amb fret, aigua, pedra i diferents obstaculs, un dia espectacular de btt per a disfrutar.

Gusta

07-03-15 VOLTA A LA COVALTA

Publicado: 11 marzo, 2015 en Sin categoría

PENYA CICLOTURISTA PER LES TRAVESSES
RUTA: LA COVALTA
.
DATA: 7 de Març de 2015
*DISTÀNCIA: 50 km
*PARTICIPANTS:
-Paco, “Boluhome”, un home tranquil, bona persona, pacient, respectuós amb les pedres…
-Gustavo, “el desterrat”, “aires de grandeza”, el geni del “tiritiritititi”. El presi.
-Rafa Gil, “el potro”, cap quadrat, el de les lessions, que fa el que siga per estar cada dissabte…
-Juanra, el xiquet d’Aielo, l’amic del Larios i les xiquetes de tota la vall. Ix en la bici més que la resta anem a treballar… Com diu Gusta: Juanra, alguns treballem…
-Toni, altre d’Aielo. Va vindre sense dormir, després de treballar. Increïble
-Edgar. Bona persona, tranquil, grata conversa i molt de seny. El millor director de ruta.
-Alejandro. Només vam compartir uns pocs km. Esperem s’unisca més
-Xavi Blasco, “la màquina”, “el bouet”, alegria, honestitat damunt i baix de la bicicleta.
-Xavi Mompó, fitxatge del club veí. Un plaer compartir amb ell la ruta
-Vicent, altre fitxatge local. Una llàstima que tinguera que fugir abans d’hora…
*RUTA:
Un dissabte més els travessers ens vam reunir per fer una ruta i estirar un poc les cames. Tots volíem eixir, però hi havien compromisos diversos, pel que alguns van anar fugint o acoplant-se al llarg de la ruta.
El gros del pelotó ens vam reunir al lloc de costum, 8 h, amb prou fresqueta. Vam enfilar la via de servei fins Montaverner, patint fred intens a mans i peus… Al camp de cros d’Albaida ens esperava Toni, qui es mereix un monument per eixir sense dormir després de treballar i aguantar com un campió la ruta… Ja en Albaida, i durant uns pocs km vam rodar junt a Edgar i el seu amic Alejandro, que eixien amb les bicis de carretera, però volien compartir uns minuts junt a nosaltres.

IMG-20150307-WA0006IMG-20150307-WA0012
Enfilarem el cami cap a Adzaneta i des d’allí la pista forestal que ens duria fins la Covalta. Xavi, com sempre tant potent, va punxar la mateixa roda dos vegades… cosa que no va disminuir l’alegria general. Sendes i pistes varies després acab àrem al bar Chelis, un clàssic travesser, que no va decebre. Allí ja ens esperaven Edgar i Alejandro, i a més Juanra, que s’havia dormit… Esperem que fora per estudiar la nit abans fins altes hores de la matinada… Esmorçarem tots agradablement, amb un sol que cada vegada calfava més. Semblava impossible que feia 3 hores estiguérem morts de fred. Gustavo va engolir un entrepà i tornà ràpidament per compromisos personals…
Després d’esmorçar, pel camí habitual del camp de cros i Montaverner, arribàrem al poble, de nou fraccionats, sense incidències. Una ruta agradable, per la millor companyia i la satisfacció de fer esport.
Amunt Travessers!! i fins el pròxim dissabte.
Rafa Potro